BTT

SECCIÓ DE BTT

Per: Albert Sambola

...Qui assumeix la responsabilitat de les nostres vides? 

Existeix verdaderament la providència? Què és el destí? 

Millor encara... Qui el controla?

Totes aquestes qüestions se les pregunta el poeta i escriptor Vicenç Llorca en el seu llibre 

“Tot el soroll del món”, que precisament estic llegint, i em situa a la sortida del 100teneri al 

Parc del Garraf on després de passar un bon matí “passejant” la bicicleta.

Primer i aprofitant els descensos espectaculars després, succeeix el inesperat....

Rebobinem la pel·lícula: El sol ja escalfa quan amb l’autocar visitem els túnels i rondes de 

Barcelona, fins arribar a l’Ermita de Bruguers on desembarquen els més forts dels 

excursionistes de l’AEC i que arribaran a Garraf per retrobarse amb la resta del personal 

actiu de les altres seccions. Després de visitar els conreus de carxofes pels volts del Prat, 

ens endinsem, l’autocar, el xofer i els cinc integrants de la secció de BTT fins al port del 

Garraf on completem el grup fins a set components. Sortim disposats a desafiar les fortes 

pendents des de la cota 0. Avancem pel GR92, tot passant per la Collada de Vallgrassa fins 

arribar al Pla d’en Querol i d’aquí, al cim de la Morella (594 m). Després a La Pleta. 

He de reconèixer que el meu estat de forma no era el més òptim per assolir les rampes, 

que els meus companys de ruta superen amb lleugers canvis de plat i de pinyons, i jo resignat

passejo la bicicleta, donanti una conversa més aviat agra degut a les circumstàncies. 

Si senyor, si senyor, fins i tot jo vaig ferme el retrat al cim de La Morella amb la bicicleta. 

Si i el descens del cim també amb la bicicleta a collbe, fins a l’ampla pista que ens regalarà 

el primer descens i ens rescabalarà de la “terrible” ascensió. 

A  La Pleta canviem impressions amb els de a peu i seguidament ens entreguem de nou al 

vertigen del descens. L’asfalt ens portarà a la pista i d’aquí quasi tots arribarem al port del 

Garraf. Ja m’havien avisat... El descens fins el mar acaba en un sender tècnic i que jo ja 

m’havia predisposat a fer d’una forma combinada, ara a peu, ara no, fins al final. Tanmateix 

estàvem avisats que la pista que precedia al sender tècnic i que s’iniciava deixat l’asfalt..., 

és ampla, és dreta i el seu ferm és de graveta perillosa, que si a això sumem els trencaaigües

transversals, convertim la pista en qüestió en un destí per recopilar totes les tècniques de 

descens amb bicicleta que en el transcurs de molts anys i alguna trompada he arribat a 

dominar, mitjanament.

Avui ens ha acompanyat la Sra. Fatalitat. En un obrir i tancar d’ulls, l’Albert surt com una 

fletxa per sobre de la seva bicicleta... L’Albert de Tarragona, l’Albert, actiu a la secció de 

Caiac. L’Albert ha patit les conseqüències de la gravetat i... del destí.

Tot l’equip que conformem  aquesta sortida amb BTT, formem un bloc tot just ens hem 

assegut als nostres “sillins”. Som com cordades unides amb comunió per assolir el i

nfranquejable. Som un bloc de superació i suport. L’Albert no està sol. Recordo perfectament

 el que va dir John Done: “...ningú és una illa... tot home és un fragment  del Continent, una 

part d’un conjunt “.

La caiguda ha estat molt espectacular. Les conseqüències més lleus. L’Albert sap suportar 

el dolor provocat per les ferides, sobre tot les morals en el subconscient. Uns quants punts de sutura i l’Albert amb la seva joventut i tot el temps del món seguirà endinsant-se en l’activitat esportiva que més desitgi i l’apassi

Hem arribat al nostre destí, Garraf i sense l’Albert. Però ha estat present en el nostre record 

quan a la taula de l'esplèndid menjador del Club Nàutic del Garraf, hem comentat les 

incidències amb tots els companys de d’altres seccions. Albert, et desitjo una ràpida

recuperació. No et deixis vèncer. Segueix la prudència i la tècnica. Cal continuar i cal 

aprendre del errors, però no defallir. És molt important la teva superació personal.

Fins una altra... sortida col·lectiva amb BTT.                                            

Albert. Et desitjo una ràpida recuperació . No et deixis vèncer per la por. Cal seguir i cal 

aprendre del errors, però no defallir. És molt important la superació personal •